Insights from the European Crowdfunding Convention 2015

La xarxa europea de finançament participatiu (ECN) ha celebrat a París la seva 4a Convenció. El tema principal del primer dia va ser la Unió de mercats de capitals i les seves implicacions per al finançament col·lectiu.

La bretxa de finançament de renda variable europea

La Unió de Mercats de Capital (CMU) és un pla de la Comissió Europea per modernitzar i harmonitzar la regulació dels mercats de capitals per tal d’augmentar la mida dels mercats de capitals a Europa i fomentar així l’economia i crear llocs de treball.

Tal com està, els mercats de renda variable europeus tenen menys de la meitat que els mercats de capitals nord-americans, mentre que les dues economies tenen aproximadament la mateixa mida. Els sistemes financers europeus han estat tradicionalment bancaris, cosa que pot explicar per què tenen més problemes per recuperar-se de la crisi bancària. Cal que hi hagi més equilibri. S’espera que l’economia europea sigui més resistent a la crisi si els mercats de capitals tinguessin un paper més important.

A més de la qüestió general dels mercats de capitals subdesenvolupats, les petites i mitjanes empreses (pimes) tenen un accés encara més limitat al finançament de renda variable perquè els mercats de capitals existents estan dissenyats, atesos i regulats tenint en compte les empreses més grans..

Per aquest motiu, la comissió europea ha proposat un pla d’acció que inclogui la promoció de formes innovadores de finançament empresarial com el crowdfunding i el crowdlending.

Les regulacions locals de finançament col·lectiu no ajuden al procés de regulació de la UE

Steven Maijoor, president de l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA), ha lamentat que els governs locals de la Unió Europea, com França, el Regne Unit i Espanya, publiquin una regulació local de finançament col·lectiu que finalment serà molt difícil d’harmonitzar. 

Va argumentar que el finançament participatiu participatiu ja es pot regular dins del marc de regulació del mercat de capitals existent, MIFID. Va subratllar els nombrosos avantatges de la regulació europea en termes de protecció del client. No només contribueix a combatre el frau, sinó que, sobretot, crea valors transferibles i proporciona la base per a mercats secundaris que són una part essencial de la protecció del client..

“La possibilitat de negociar valors privats en un mercat secundari és una qüestió clàssica de protecció dels inversors, en un món MIFID, els valors són valors transferibles”

Steven Maijoor, President, ESMA

A més, Directiva de serveis d’inversió (ISD) permet que les plataformes de finançament col·lectiu funcionin a tots els països europeus mitjançant l’anomenat passaport que permet a qualsevol empresa de serveis d’inversió regulada en un país atendre inversors i emissors d’altres països europeus.

L’ESMA estudia molt de prop el finançament col·lectiu, però no té intenció de proposar un passaport específic per a les plataformes de finançament col·lectiu, ja que les regulacions existents sobre serveis d’inversió, negociació de valors i banca ja proporcionen tots els ingredients per al “passaport” del finançament col·lectiu.

Per què els reguladors nacionals continuen regulant-se

La regulació de la UE pot, en principi, proporcionar a les plataformes de finançament col·lectiu tots els ingredients reguladors necessaris per crear confiança en el mercat i operar a través de les fronteres, però no funciona a la pràctica.

La primera raó és que, fins i tot quan existeixen regulacions europees en forma de directiva europea, els governs locals poden interpretar-la de maneres diferents. Les autoritats locals també responen a la demanda local de les pimes i les plataformes de finançament col·lectiu, proporcionant exempcions a les regulacions europees del mercat de capitals i innovant als seus marges. Això no està a punt de canviar.

“Tot i que estem d’acord que l’objectiu és la convergència, la CMU no hauria de ser un intent de crear un mercat centralitzat. Hi hauria d’haver espai per a les preferències nacionals ”.

François-Régis Benois, Autorité des Marchés Financers, director de la divisió d’empreses cotitzades

Com a exemple, si està regulat per la regulació local, els fulletons simplificats necessaris per al finançament participatiu participatiu poden variar de 2 pàgines a Àustria a 3 pàgines a Alemanya, 5 a Itàlia i 10 a 12 pàgines a França. En la mateixa línia, el límit superior de fons que es poden recaptar amb un fulletó simplificat varia de 100.000 euros segons la legislació de la UE a 1 milió d’euros a França, 1,5 milions a Finlàndia, 2,5 milions als Països Baixos i 5 euros milions a Itàlia i el Regne Unit.

“Si una empresa britànica vol recaptar fons d’un inversor finlandès en una plataforma de finançament participatiu alemany, no està clar quins d’aquests límits s’aplicaran.

Tero Weckroth, President, Invesdor “.

Aquest estat de coses no és específic del crowdfunding. És característic de la complexitat d’operar al fragmentat mercat europeu on, segons el principi de subsidiarietat, els reguladors locals sovint creuen que haurien d’exercir la seva precedència sobre els reguladors de la UE.

Per a les pimes, el cost de la regulació de la UE està fora de perill amb els seus avantatges

La segona raó, igualment important, per la qual la regulació de la UE no és fàcil d’implementar és el cost. Quan la regulació dels mercats de capitals podria aplicar-se al finançament col·lectiu, el seu cost està fora de l’abast tant per als emissors de les pimes com per a les plataformes.

Per exemple, el cost de cotització, manteniment i compensació de valors en borses tradicionals i, fins a cert punt, a causa de la regulació, també en borses alternatives (MTF), és molt alt, de manera que es prohibeix a les pimes i les plataformes de finançament col·lectiu oferir un mercat secundari per a les seves accions.

Fins i tot si la CMU té la intenció de rebaixar alguns requisits com el requisit del fulletó, l’ecosistema de tots els mercats de capitals està orientat actualment a atendre emissors més grans i empreses cotitzades en borsa. Per tant, més enllà de la regulació, cal crear un ecosistema més rendible i d’acord amb l’eficiència en els costos dels mercats de finançament col·lectiu.

Al final, la resolució de la tensió entre la regulació de la UE i la normativa nacional pot no provenir d’emetre més normatives de la UE, sinó de tractar-les amb les existents:

“Molts creuen que el rescat provindrà de més regulacions de la UE, però quedaran decebuts perquè una regulació de la UE específica del finançament col·lectiu només afegiria més capes a les regulacions locals. El que cal és un acord sobre les exempcions de la normativa de la UE com ara MIFID “.

Tanja Aschenbeck-Florange, Soci Osborne Clarke, Alemanya.

La cultura dels inversors europeus està canviant

Els reguladors estan preocupats per la protecció dels clients i, en particular, per protegir els inversors minoristes.

Tradicionalment, al mercat europeu dominat per la banca, s’ha animat als consumidors a col·locar els seus estalvis en comptes de dipòsits sense risc o en instruments empaquetats amb un risc baix i moltes comissions.. La desconfiança amb les finances establertes, els tipus d’interès baixos i la necessitat de finançar les jubilacions ara condueixen a molts inversors minoristes a buscar millors rendiments i implicar-se més en els mercats de capitals..

Això crea una necessitat tant d’educació del consumidor com de protecció del client.

“Veurem com la CMU reduirà el nus gordià de trobar un equilibri entre la protecció del client i simplificar l’accés de les pimes al capital”

Christian Zenz, Cap adjunt de divisió – Ministeri federal austríac de Ciència, Investigació i Economia.

Therese Torris és empresari i consultor en eFinance i eCommerce amb seu a París. Ha cobert el finançament col·lectiu i els préstecs P2P des dels primers dies en què es va crear Zopa al Regne Unit. Va ser directora de recerca i consultoria del Gartner Group Europe, vicepresident sènior a Forrester Research i vicepresident de contingut a Twenga. Publica un bloc francès de finances personals, Le Blog Finance Prat