Com hem informat recentment, el Ministeri de Finances de Finlàndia ha publicat un entorn normatiu actualitzat dissenyat per facilitar el finançament col·lectiu de deute i renda variable. L’objectiu és “millorar la intermediació financera i, per tant, el creixement econòmic”. L’economia finlandesa va registrar un creixement del PIB del 0,5% el 2015, després de tres anys de recessió, de manera que busquen mètodes addicionals per millorar la formació de capital. Es preveu que les noves regles es puguin aplicar l’1 de juliol de 2016. Juntament amb l’actualització normativa, el govern de Finlàndia ha publicat una missiva explicativa dissenyada per educar les parts interessades.

Tot i que la mida del mercat de finançament col·lectiu a Finlàndia és relativament petita, s’estima en 84,4 milions d’euros el 2015 (augment del 48% respecte a l’any anterior), el canvi de totes les formes de finançament és un moviment global.

El mercat de Finish es divideix de la següent manera:

• crowdfunding basat en renda variable: 15,5 milions d’euros (capital patrimonial recaptat de persones per a empreses)
• finançament col·lectiu basat en préstecs: aproximadament 68,9 milions d’euros (els préstecs peer-to-peer van ser mediats per als consumidors 46,3 milions d’euros i els préstecs per a empreses 22,6 milions d’euros).

El govern de Finlàndia va declarar que es van reunir dotzenes de vegades amb grups d’interès clau en relació amb el projecte. “S’ha fet tot el possible per tenir en compte els comentaris de consultes i declaracions en l’elaboració de la llei”. La proposta actual dóna suport al creixement del crowdfunding, de manera que només cal publicar un fulletó per a una oferta de valors superior a 5 milions d’euros (el valor límit actual del prospecte nacional és de 2,5 milions d’euros), amb l’objectiu de facilitar la utilització del crowdfunding en el finançament empresarial. extensament que en l’actualitat sense l’obligació de preparar un fulletó independent i sovint bastant car.

El govern de Finlàndia explica que el crowdfunding complementa els canals tradicionals de finançament. La nova forma de finançament ha estat de “particular interès” per a les empreses inicials i en fase de creixement. Per als inversors, el crowdfunding ofereix oportunitats d’inversió amb un rendiment i un risc més elevats que les inversions tradicionals. Els funcionaris governamentals acabats reconeixen el risc intrínsec que suposa invertir en empreses en fase inicial. Molts fracassaran. Pocs esdevindran un gran èxit. La seva “Llei de finançament col·lectiu” vol assegurar que els inversors siguin conscients del risc alhora que canalitzen el desenvolupament del sector en la direcció correcta.

Pel que fa a l’evolució del finançament col·lectiu, Finlàndia apunta a les crisis financeres dels darrers anys. Els bancs s’han allunyat d’aportar capital, tant pel risc com pel compliment normatiu. Tot i que es diu que la disponibilitat de finançament dels bancs a Finlàndia no s’ha deteriorat tant com en molts altres països de la UE, el finançament col·lectiu o finançament per internet ha esdevingut naturalment més important.

La seva llei proposada s’aplica essencialment als intermediaris de finançament col·lectiu, però també estableix obligacions per a la part que recapta el finançament mitjançant el finançament col·lectiu i, corresponentment, certs drets per a inversors-clients. Cal tenir en compte que els operadors de mercats financers autoritzats també poden utilitzar el fet que la Llei.

Mitjançant el registre de plataformes de finançament, el govern busca crear un llindar suficient per a l’entrada al mercat. Consideren que això és important des de la perspectiva de la credibilitat de la protecció dels inversors i de la forma de finançament. Però la intenció és també fer-la més lleugera que altres formes de regulació financera massa sovint cares. Les obligacions de divulgació de plataformes s’aclariran i simplificaran, i això s’aplicarà tant als intermediaris de crowdfunding com a les empreses que adquireixin finançament mitjançant crowdfunding.

Curiosament, la llei no tindrà cap efecte en les situacions en què una entitat empresarial que busca finançament exerceixi la seva opció dins de l’àmbit de la llibertat empresarial d’obtenir fons de persones oferint de manera independent els seus propis valors. Per exemple, els valors es poden oferir a través del lloc web propi de l’entitat empresarial en forma d’emissió d’accions. No s’utilitza un intermediari de finançament col·lectiu en aquest acord. En aquests casos, l’entitat empresarial que busca finançament s’ha de garantir independentment que compleix la legislació, per exemple la Llei de societats de responsabilitat limitada i la Llei del mercat de valors..

Segons la nova llei, el finançament col·lectiu per a activitats empresarials pot ser recollit per una entitat empresarial (societat limitada, cooperativa, societat anònima, societat civil, societat limitada europea, cooperativa europea, associació) o una fundació. La part que recull el finançament col·lectiu no pot estar en bancarrota ni en cap altre procediment concursal. D’altra banda, un procediment de reestructuració no impedeix la recaptació del crowdfunding sempre que els inversors estiguin adequadament informats sobre la qüestió i els riscos associats. La festa que recull el finançament col·lectiu no pot ser una empresa cotitzada. La part que recull el finançament col·lectiu no ha de ser una persona jurídica; també és possible un nom comercial.

El govern de Finlàndia afirma que la protecció dels inversors es reforçarà amb normes clares i requisits de divulgació. Segons el Ministeri d’Hisenda, la protecció dels inversors s’especificarà en un decret separat relatiu a l’obligació de divulgació d’una entitat que adquireixi finançament mitjançant el crowdfunding. El decret inclourà disposicions sobre l’alerta de riscos, entre altres coses. La llei, per la seva banda, té disposicions sobre els procediments d’un intermediari de finançament col·lectiu i les seves obligacions envers l’inversor. La llei també establirà disposicions sobre supervisió i sancions.