Oliver Gajda, de la xarxa europea de finançament participatiu: un viatge de 8 anys per a les normes harmonitzades de finançament participatiu

A principis de mes, el Unió Europea va aprovar noves regles de finançament col·lectiu, inclòs un límit de finançament de 5 milions d’euros, que s’aplicaran a tots els estats membres creant finalment un enfocament paneuropeu de formació de capital en línia. Actualment, el mercat de finançament col·lectiu de valors a Europa lluita sota regles nacionals a mida que varien molt d’un país a un altre, generant friccions innecessàries per als emissors que volen obtenir capital en línia. Els professionals de la indústria defensen des de fa temps en nom de normes harmonitzades, ja que aquest anunci legislatiu suposa un pas significatiu en la direcció correcta.

Potser la veu més tenaç per defensar millors regles per a aquest sector de Fintech és Xarxa europea de finançament participatiu (ECN). Tant públicament com en segon pla, el lideratge i els membres de l’ECN han pressionat els responsables polítics perquè avancin normes que adoptin el concepte de mercat únic, alhora que fomenten un camí perquè les empreses més petites recapten finançament de manera més eficient. L’ECN ha estat dirigida durant molt de temps Oliver Gajda, com a director executiu fundador del grup. A la llum de la significativa victòria per a l’ECN i els seus membres, Crowdfund Insider es va posar en contacte amb Gajda per obtenir informació addicional sobre la perseverança i l’èxit final dels ECN en el procés legislatiu. El nostre debat és a continuació.

Enhorabona per les normes harmonitzades de finançament col·lectiu. Quants anys fa que l’ECN treballa en això?

Oliver Gajda: Bàsicament vam iniciar la xarxa europea de finançament col·lectiu amb aquest objectiu en ment, emmarcant les nostres idees el 2012 i incorporant-les el 2013. Per tant, aquest ha estat un viatge de 8 anys en què moltes persones altament qualificades i motivades dels nostres membres s’han unit a debats oberts i han aportat aportacions als responsables polítics aquí a Brussel·les. Estem molt orgullosos d’haver pogut treballar amb tots ells.

Com que les normes semblen bastant pràctiques, hi va haver una oposició seriosa a la legislació?

Oliver Gajda: Les regles són el resultat d ‘un intens intercanvi de coneixement entre la indústria, el Comissió Europea, el Parlament Europeu, i el Consell.

Tots els problemes reals que en algun moment van existir es van resoldre en aquest compromís durant els darrers dos anys. Aquest va ser un procés molt productiu i positiu i mostra que la formulació de polítiques a Europa pot ser ràpida, productiva i innovadora. Per descomptat, esperem que apareguin alguns problemes addicionals al seu moment.

Què passa amb el límit de finançament de 5 milions d’euros (en un període de 12 mesos). Creieu que hauria de ser superior? O és suficient?

Oliver Gajda: De moment, el llindar de 5 milions d’euros és suficient per a la majoria de les transaccions. ECSP [European Crowdfunding Service Providers] té un període de revisió de dos anys, de manera que correspon a la indústria demostrar que és capaç d’anar més enllà. En general, no s’ha negat un llindar més alt en les discussions.

Què passa amb els reguladors nacionals enfront dels reguladors europeus?

Oliver Gajda: La regulació serà supervisada pels reguladors nacionals i hi ha un marge per ajustar les parts en la seva implementació. Haurem de veure com aborden això durant els propers mesos. En general, creiem que funcionarà bé a la majoria de mercats, però l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA) també supervisarà. Veurem si la revisió de dos anys de la Comissió Europea haurà d’abordar algun problema en particular.

Hi ha moltes plataformes que es preparen per llistar ofertes de valors a tota la UE?

Oliver Gajda: Com que encara hi ha alguns detalls per finalitzar a les Normes tècniques reguladores, les plataformes estan coneixent ara les regles generals i hauran d’esperar a les darreres normes i implementacions nacionals abans d’aconseguir-ho completament. Però sí, veiem un gran nombre de plataformes dedicades a explorar-ho per ara.

Què passa amb els actius digitals o els actius criptoactius? S’apliquen aquestes normes als valors digitals?

Oliver Gajda: Els actius criptogràfics van formar part de la discussió fa un temps, però per la seva naturalesa diferent, la Comissió Europea ha optat per treballar en un marc separat, que acaba de presentar al Parlament Europeu i al Consell. Fins ara hem aportat algunes aportacions i continuarem tractant aquest problema durant els propers anys.

Què passa amb els mercats secundaris de valors amb finançament participatiu?

Oliver Gajda: La nova regulació permet que les plataformes gestionin un simple tauler d’anuncis. Caldria gestionar un mercat secundari adequat mitjançant marcs regulatoris existents, com el de les facilitats comercials multilaterals. Si això és factible, dependrà de la mida i del nombre de transaccions. Una vegada més, la revisió de dos anys permetrà comprovar-ne la necessitat.

Què serà el següent per a l’ECN?

Oliver Gajda: Seguirem participant en aquesta regulació i ajudarem a crear una avaluació d’impacte rellevant durant els propers anys per garantir que el mercat pugui funcionar. També ens centrem en explorar oportunitats de finançament de fons governamentals i estem preparant un estudi pertinent per a les institucions europees per a l’any vinent, seguint la nostra feina existent. I l’educació financera, la protecció del consumidor i l’accés a les dades són preocupacions clau que esperem poder afrontar en el futur.

Nota dels editors: com que no hi ha cap proposta per rebutjar les posicions del Consell ni hi ha esmenes presentades, s’ha adoptat el text de la legislació sobre finançament col·lectiu. Les noves normes començaran a aplicar-se un any després de la seva publicació al Diari Oficial de la UE.