Bitcoin contra diners en efectiu: quin és un major malbaratament d’energia?

Bitcoin contra diners en efectiu: que és un major malbaratament d’energia?

Bitcoin utilitza un gran quantitat d’electricitat per mantenir la xarxa. Aquest fet és una de les crítiques més habituals contra Bitcoin. La meva pregunta contrària és: quanta energia consumeix la nostra forma actual de diners? Quina forma de diners és més costosa en termes d’energia i el seu impacte sobre el medi ambient. En el moment d’escriure, la xarxa bitcoin calcula aproximadament 115 quintilions de “hash” per segon. Un “hash” és simplement un terme que fa referència a una operació bàsica de la xarxa bitcoin. El terme s’utilitza sovint per referir-se a la força o seguretat general de la xarxa. A continuació, podem calcular quanta electricitat es necessitaria per aconseguir aquests 115 quintilions d’hahesis per segon. D’altra banda, calcular la despesa energètica necessària per mantenir l’efectiu físic és molt més complicat.

La vida útil de l’efectiu

L’efectiu físic té una vida útil. Depenent de la quantitat de circulació d’una factura física, la factura esgotarà i s’haurà de retirar de la circulació. Un americà mitjà Cal substituir la factura d’1 dòlar cada 6,6 anys. A l’altre extrem de l’espectre, una factura de 100 dòlars dura uns 22 anys. Actualment, els diners no es fabriquen amb paper de pasta de fusta, sinó que són una barreja de cotó i lli. Aquests cultius requereixen temps, energia i aigua per créixer. A més, les factures antigues no es reciclen en noves factures, són incinerades i retirades de la circulació per sempre.

Tots els països necessiten una moneda

Els Estats Units conreen hectàrees de cotó cada 6,6 anys per reposar el subministrament de bitllets d’1 dòlar. Altres països guanyen els seus diners amb una gran varietat de materials, inclòs el polímer al Canadà i un tipus especial de paper al Japó. Tots els països que produeixen diners en efectiu (que són tots els països) necessiten utilitzar un recurs físic per fer-ho. A excepció de les monedes de reserva, com el dòlar nord-americà, normalment altres països no tenen la moneda d’altres països a l’abast. En aquest sentit, cada país crea els seus propis diners per utilitzar-los dins de les seves fronteres. Això limita l’abast i la utilitat de la moneda. 

Les criptomonedes són eficients energèticament

Quan comparem fins i tot les criptomonedes més ineficients amb l’efectiu del govern, comencem a veure un cas convincent per obtenir diners basats en Internet a nivell mundial.

Reciclatge de criptomonedes

La criptomoneda no té cap necessitat de substituir les unitats en circulació. No hi ha desgast, no falten factures ni falsificacions. Excloent els requisits d’entrada elèctrica, sembla que les criptomonedes han estat dissenyades per ser una forma eficient de diners. Es diu el programari subjacent a les criptomonedes cadena de blocs. Francament, blockchain és el sistema de comptabilitat digital al qual els governs desitgen poder moure els seus diners. Aquesta idea es fa evident si la Xina va optar per traslladar els seus diners a una plataforma basada en cadenes de blocs anomenada DCEP. Tot i que probablement la Xina té una agenda de vigilància integrada a la plataforma de diners. Preveixo que estalviaran milers de milions de dòlars traient de la circulació una gran part del seu efectiu físic.

Diners globals

Un diner global seria una simplificació massiva del tipus de sistema financer en què estem consolidats actualment. Els diners mundials han estat suggerit per les Nacions Unides en el passat. Per tal de crear diners globals que els governs acceptin, cal tenir un alt grau de confiança entre totes les nacions participants. Perdoneu l’escèptic, però no veig que això passi.

L’altra alternativa és que la gent triï una moneda diferent de la que els proporcionen els seus respectius governs. Això és exactament el que estem veient que es desenvolupa al món de la criptomoneda. L’adopció de bitcoins i altres criptomonedes s’està estenent al món financer des de fa més d’una dècada. Sobre L’1% del món (70 milions de persones) la població utilitza, és propietària o s’ha dedicat a la criptomoneda en el passat. Tenint en compte que la criptomoneda no existia fa dotze anys, és una adopció molt ràpida d’alguna cosa que s’hauria de considerar diners radicals.

El govern adopta Blockchain

És poc probable que els governs mundials arribin mai a bitcoins. Encara que, Bulgària té un estoc de bitcoins per valor de milers de milions de dòlars. L’escenari més probable és que els governs traslladin una part del seu subministrament en circulació a una versió centralitzada de la tecnologia blockchain. La majoria dels països ja han pres mesures per adoptar versions digitals de la seva moneda. Des de llavors, el món ha estat tendent en aquesta direcció en la invenció d’Internet. Els bancs han digitalitzat els seus balanços des que la tecnologia va estar disponible als anys 60 i 70.

Les diferències entre els bancs que digitalitzen els seus balanços i els governs que proporcionen un llibre digital centralitzat són el control i l’accessibilitat. L’auditoria es fa molt més fàcil si es registren les transaccions i s’uneixen en un llibre major centralitzat controlat pel govern. Tot i que això pot semblar distòpic, crec que és possible que els governs implementin diners digitals sense posar en perill les llibertats civils.

La cirereta del pastís és que existeixen formes de blockchain que són ordres de magnitud més eficients que el bitcoin. Un forma de blockchain en realitat, té valors democràtics incorporats directament a la base de codis. Aquestes noves versions de blockchain són capaces de realitzar eleccions per delegar el control i prendre decisions col·lectives.

El futur és digital

Els futurs governs començaran a fer grans esforços per moure un sistema basat en diners digitals ja al 2025. Les raons per les quals els governs ho faran poden variar. En el cas de la Xina, les seves motivacions probablement es basen en el control i la vigilància. En el cas de Suècia, les seves raons són més properes a l’eficiència i la utilitat. A mesura que es publiquen més investigacions sobre els guanys en eficiència dels diners digitals, els països conscients de l’economia optaran per fer el canvi cap a la moneda digital. Per als Estats Units, suposo que les seves raons seran competir amb la força creixent que coneixem com a bitcoin.