El finançament col·lectiu introdueix una nova dinàmica en el clàssic negoci minorista. Els consumidors tenen accés directe a productes en fase inicial, poden donar valuosos comentaris i crear mitjançant el seu propi poder de màrqueting l’abast viral de nous productes del mercat massiu. Grans corporacions, com ara Sony amb la seva plataforma, han utilitzat el mecanisme de finançament participatiu per introduir nous gadgets i investigar el comportament dels clients.

Els consumidors es converteixen en consumidors proactius que s’interessen pels productes que compren i en consumidors que financen productes en fases inicials. El comerç al detall es converteix en PRETAIL: productes prevenda a la venda per endavant.

Un bon exemple d’aquest fenomen és com ho pot fer Pretail a la pràctica Degussa-crowdfunding.de. Degussa és un comerciant líder mundial de metalls preciosos, monedes encunyades i productor mundial de productes d’encunyació individualitzats de no circulació i circulació. Per arribar a nous clients, es va llançar la plataforma Crowdfunding per a productes individuals. Qualsevol usuari pot començar una idea d’una nova moneda, medalla o producte.

Un equip dedicat a Degussa seleccionarà els enviaments i calcularà els costos de producció de cada enviament. Llavors correspon a la multitud decidir si es produirà la moneda, comprant-la. Només si hi ha prou gent que compra la moneda, Degussa començarà a fabricar-les. Per tant, bàsicament no hi ha costos de pre-fabricació per a l’empresa. La informació de la plataforma descriu exactament el que rebran els usuaris.

Cal destacar dues funcionalitats: en primer lloc, Degussa pot permetre un programa de descompte de prevenda. El seu funcionament és molt senzill: si la multitud connecta amb un nombre determinat de compradors potencials, s’aplicarà un descompte a tots els compradors. Això també inclou compres anteriors dins d’un projecte en curs. Això crea un incentiu perquè la multitud difongui l’enllaç a la plataforma de finançament col·lectiu a les xarxes socials i per correu electrònic.

En segon lloc, alguns dels projectes de monedes poden tenir un propòsit social dedicat. Un exemple recent va ser el finançament col·lectiu de la moneda “Johanniter”. Un percentatge del volum de finançament es va transferir a Johanniter Unfallhilfe (un organisme sense ànim de lucre que va decidir ajudar les víctimes d’accidents) com a donació. Això crea un incentiu perquè la multitud converteixi les seves compres també en causes socials.

Per a Degussa, la plataforma Crowdfunding els permet entendre millor els seus clients:

“Quin tipus de dissenys els agrada? Quin preu pagarien els clients? Quin sistema de pagament prefereixen els clients? D’on s’origina el trànsit i qui són els influencers que promouen els projectes? ”

Totes aquestes són preguntes a les quals pot respondre una campanya de finançament participatiu.

Hi ha cinc mil plataformes de finançament col·lectiu a tot el món i moltes permeten l’anomenat finançament col·lectiu basat en recompenses: intercanviar diners per productes. Algunes de les plataformes més grans, com Kickstarter i Indiegogo, han permès la venda de milions de productes, principalment aparells tecnològics. La comunitat d’aquestes plataformes ha impulsat la innovació en una àmplia gamma de branques. De fet, hi ha un bon cas per fer que les campanyes de finançament col·lectiu per a productes portables, com ara Pebble, donessin a Apple un bon indicador de la grandària del mercat de productes portables.

Per tornar a posicionar o establir una marca, utilitzar una gran plataforma comercial de finançament col·lectiu (com Indiegogo o Kickstarter) té els seus avantatges i desavantatges. L’avantatge és beneficiar-se de la reputació, els serveis i la comunitat de la plataforma. L’inconvenient és que la marca comparteix l’espai d’atenció amb una plataforma; si una marca vol controlar el missatge i la comunicació amb la multitud, incorporar el mecanisme de finançament col·lectiu al seu propi lloc web pot ser l’estratègia adequada..

Un bon exemple d’aquesta campanya és la Campanya de finançament col·lectiu “Fairphone”. Fairphone és un telèfon intel·ligent sostenible construït a Amsterdam. La seva visió és crear un telèfon intel·ligent que utilitzi materials procedents de fonts on els treballadors siguin tractats de manera justa i produïts en fàbriques on els treballadors es pagin bé. El Fairphone es va vendre prèviament al lloc web de la companyia. A diferència d’altres campanyes, que destaquen una certa quantitat de diners rebuts de la multitud, la campanya va destacar la quantitat de Fairphones venuts en total, centrant-se així en el producte i no en el volum total.

La campanya Fairphone posa de manifest la necessitat d’utilitzar el crowdfunding com a paquet digital. Normalment, un paquet de venda al detall clàssic té diverses funcions. Mostra la marca i associa un producte amb una imatge determinada de la marca; en cas contrari, molts productes no es podrien distingir. Transporta les qualitats del producte, ja que l’envàs ha de transmetre el gust, el luxe, la durabilitat o el que el producte vulgui destacar. Però, finalment, l’envasament al detall serveix com a marcador a la nostra memòria que associa una determinada experiència de compra amb un producte.

El finançament col·lectiu pot assumir aquestes tres funcions. Al comerç electrònic, els productes es fan més indistingibles i no recordem les experiències de compra: no sabem si hem comprat alguna cosa a Amazon, EBay o una altra plataforma. Però recordem les campanyes de finançament col·lectiu, perquè van formar part de la nostra reputació en línia. Compartim la campanya als nostres perfils de xarxes socials, demanem a amics i familiars que comparteixin el nostre suport, estem contents quan finalment rebem el producte. La campanya Fairphone fins i tot va incorporar-ho al disseny del paquet: “Obriu, és vostre!” – diu quan rebeu l’envàs.

Tot això només era possible perquè la campanya de finançament participatiu formava part de l’estratègia digital de l’empresa, també formava part de la identitat bàsica de la campanya. Això no vol dir, però, que només les empreses inicioses puguin utilitzar aquestes campanyes. Les empreses poden aprendre molt d’aquestes campanyes: poden aprendre a interactuar amb els clients en una etapa inicial, practicar narracions i dinamitzar les campanyes de xarxes socials. Especialment en el sector minorista, veurem que té sentit crear una campanya de finançament col·lectiu per comercialitzar un producte. El poder de les marques impulsarà encara més aquests mecanismes.

Karsten Wenzlaff és un expert alemany en finançament col·lectiu. Actualment està completant el seu doctorat. Tesi a la Universitat d’Hamburg sobre l’àrea de finançament col·lectiu corporatiu tot donant suport a l’empresa amb seu a Berlín TABLEOFVISIONS en el desenvolupament de noves plataformes de finançament col·lectiu corporatiu. David Heberling és el fundador de TABLEOFVISIONS. És pioner en el crowdfunding després d’haver creat la primera plataforma alemanya de crowdfunding PLING. La seva empresa ha treballat amb nombroses grans corporacions i bancs, però també amb grans ONG internacionals, com la Fundació Wikimedia.